Cambrera

George Orwell, al seu llibre Homenatge a Catalunya (1938), explica com arriba a Barcelona a finals de desembre de 1936 per trobar-se una ciutat socialitzada, immersa en una utopia obrera. Per il·lustrar aquest fet, fa servir un exemple molt revelador:

It was the first time that I had ever been in a town where the working class was in the saddle. […] Waiters and shop-walkers looked you in the face and treated you as an equal. Servile and even ceremonial forms of speech had temporarily disappeared. Nobody said ‘Señior’or ‘Don’ or even ‘Usted’; everyone called everyone else ‘Comrade’ and ‘Thou’, and said ‘Salud!’ instead of ‘Buenos dias’.

La resta, fins als nostres dies, ja és història. Aquí uns poemes sobre servir a Barcelona vuitanta anys més tard:

Servir, sovint, és accedir

a caure i ser vessat

a la categoria dels plats

i les cadires

objecte

 

Quan a voltes trec el cap

pel descosit d’una butaca

sempre em trobo algun client

que amb la mà a la meva cara,

sorneguerament,

empeny.

butaca

 

Davant dels clients

esborro les traces

de clients pretèrits.

Ells, esverats, clientejen

(fútilment)

la seva permanència.

baieta

Buit de març

Miro al meu voltant

encara massa buit.

 

Buits als llibres, als prestatges,

buits a les butxaques.

buits a les cambres i a les taules.

 

Buits els carrers

buida la nit

i plena la bàscula de pedres.

 

Buit l’altar,

buit el llit,

buits als símbols i als somnis.

 

Buits als fonaments, corcats

i trepant per l’estructura.

Buit el mirall, que no reflexa.

 

VINT-I-TRES ODIOSOS BUITS EN L’ANY QUE JUST COMENÇA

un dia per manifestar-nos

la resta de l’any: molt buit.

Mediterrània II

De petita treia el cap i veia
el mar com la calma de la gran
sortida d’emergència.

Jugava amb les onades a fet i amagar
o es deixava acaronar, divertida com

avui gronxen el seu cos
inert,
sense ulls i sense llengua
devorats probablement
per alguna criatura.

Mentrestant,
des de la platja, eixuta,
el fantasma de la dona que hauria pogut ser
se la mira

amb la renúncia als llavis.