Aiguamolls

Aquest poema es va pensar com a la meva parella. S’exploren els temes típics d’una unió que va de camí a consolidar-se i encara les expecatatives, les motxilles sentimentals de cadascú i els constructes socials entorn a l’amor.

Aiguamolls

En somnis, o en una fantasia, travessàvem junts els aiguamolls
Sota la llum estranya d’un focus que no es deixava veure.

Als nostres peus, les aigües que tot ho dissolen:
Negror tan sols interrompuda per densos arxipèlags d’algues
I visions espectrals -reals o no-
D’ombres cèries, com rostres vells deformats per l’angoixa.

Amb mascaretes de gas ens protegíem de la broma
Groga, densa, pol·luta, tòxica, àcida, cínica.
Agafats de la mà ens cuidàvem de no caure
en l’espessor opriment d’allò que és tot igual.