Cambrera

En un dels passatges d’Homenatge a Catalunya (1938), George Orwell relatava com, en arribar a Barcelona a finals de desembre del 36′, va trobar-se un panorama insòlit: la ciutat immersa en la utopia obrera. Curiosament, per il·lustrar aquest fet, l’escriptor anglès feia servir el següent exemple:

It was the first time that I had ever been in a town where the working class was in the saddle. […] Waiters and shop-walkers looked you in the face and treated you as an equal. Servile and even ceremonial forms of speech had temporarily disappeared. Nobody said ‘Señior’or ‘Don’ or even ‘Usted’; everyone called everyone else ‘Comrade’ and ‘Thou’, and said ‘Salud!’ instead of ‘Buenos dias’.

Els tres poemes següents parlen sobre servir a Barcelona vuitanta anys més tard:

Servir, sovint, és accedir

a caure i ser vessat

a la categoria dels plats

i les cadires

objecte

Quan a voltes trec el cap

pel descosit d’una butaca

sempre em trobo algun client

que amb la mà a la meva cara,

sorneguerament,

empeny.

butaca

Davant dels clients

esborro les traces

de clients pretèrits.

Ells, esverats, clientejen

(fútilment)

la seva permanència.

baieta

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s