Mediterrània II

De petita treia el cap i veia
el mar com la calma de la gran
sortida d’emergència.

Jugava amb les onades a fet i amagar
o es deixava acaronar, divertida com

avui gronxen el seu cos
inert,
sense ulls i sense llengua
devorats probablement
per alguna criatura.

Mentrestant,
des de la platja, eixuta,
el fantasma de la dona que hauria pogut ser
se la mira

amb la renúncia als llavis.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s